Bons propòsits

Potser són cursis. No ho sé, em costa ser objectiva amb alguna cosa que he fet jo, evidentment... Però això, més o menys, és la mena de teatrillu que farem la Marta i jo el proper dijous al taller de televisió. Un plagi barat de la secció de Bons propòsits de L'illa del tresor del Barril i l'Ollé.
Per il•lustrar aquests bons propòsits, poso aquí el cartell de Jamón Jamón. No lliga gaire amb el text, però és la pel•li que va enganxar-me diumenge davant de la tele. Em fa gràcia l'escena que surt al cartell: el Bardem i la Pe fent l'amor com animals sota un toro d'Osborne a qui li falten els testicles. Diuen que van ser parella i que no es porten gaire bé... Els veurem a la propera pel·li del Woody Allen, crec.
No oblidaré les paraules de ma mare l'endemà de veure Jamón Jamón: 'El Bardem estava com un tren'. Ho corroboro. És un gran mite sexual meu..., que m'acompanya des dels meus últims anys de l'adolescència: aquell nas trencat, aquells llavis aparentment tant flonjos, i aquells braços...!
Voilà alguns dels meus bons propòsits:
1. Sucar galetes Maria en un got de llet, comprar-me una bicicleta i demanar-li a la mare que m’acompanyi a fer una volta al parc. A l’arribar a casa, i havent sopat, demanar-li que m’acotxi i em faci un petó de bona nit.
2. Anar a una botiga de disfresses, emprovar-me-les totes i marxar amb les mans buides.
3. No donar ni un duro al grup de músics que m’acompanya de tant en tant als Ferrocarrils. A canvi, aixecar-me per felicitar-los i decidir d’acompanyar-los en la percussió.
4. Quan em caiguin les dents, de vella, esperar desperta per descobrir si el ratolí Pérez només fa regals als nens petits quan els cauen les dents de llet.
5. Buscar els telèfons d’aquells amics de la infància, de l’adolescència i dels primers anys de la vida adulta, i preguntar-los a cadascun quina opinió tenen de mi. I així, fer un retrat de com vaig ser de cara als altres en les diverses etapes de la meva vida.
6. Trobar els nois que em van agradar i preguntar-los si van arribar mai a sentir el mateix per a mi. I així, a l’esbrinar-ho, repetir-me a mi mateixa que qui no arrisca no pisca.
7. Somriure sempre, encara que la situació no ho demani: quan estigui emprenyada, quan estigui feta pols. Comptar quants somriures em tornen, i considerar cada somriure que rebo com un regal.
8. Robar caramels i colar-me a la cua del cinema, entrar al metro sense bitllet i sentir-me rebel per haver transgredit les normes que sempre he respectat.
9. Llevar-se un dia i descobrir que tirar-se rots, pets i treure’s burilles és de bona educació.