dimarts, de febrer 20, 2007

Col·lecció d'homes a qui no m'importaria tenir com a parella...

Nova secció inspirada amb la de l'Òscar

Gruff Rhys
Amb el permís de ma germana, faríem excursions en cotxe per la costa gal·lesa, amb la ràdio en marxa i corejant les cançons; les finestres baixades i els rajos de sol que entrarien per la finestra. Li deixaria que em digués Pwdin Ŵy (púding d'ou, en gal·lès, un apel·latiu carinyós) a cau d'orella, i m'explicaria contes abans d'anar a dormir. Jo li donaria idees pels seus shows i els dels Superfurry, i li diria noves frases en català per dir als seus concerts. Quan estiguéssim per Barcelona, quedaríem amb el seu amic Bernat Lliteras per prendre alguna cosa per Gràcia o pel Born.

10 comentaris:

Oscar V ha dit...

però que bé, Àngels!
M'encanta que facis una 'col·lecció' inspirada en la meva super 'Col·lecció de dones a les que regalaria un barnús del mateix color que el meu...'
Gràcies per la picada d'ullet i espero seguir veient col·lecció...
Un petonàs!

Pit ha dit...

Haha!!! La veritat és que l'estil m'ha quedat molt "Òscar"..., ja t'ho vaig dir una vegada que eres creador de tendències... ;-)
Un petó,

Àngels

Nu ha dit...

Visca les col·leccions!!!! Jo també em vaig apuntar al bombardeo, pero amb l'home que vaig posar em van bombardejar a mi per totes bandes jejejeje
Aviam fins on arriba!!!

Anònim ha dit...

bona nit, què tal per londres?
Jo aquest home el veuré el mes que ve a Barcelona, crec que és un concert a porta tancada, sense entrades a la venda. Només amb invitació.
A Adam Green jo em quedo amb la seva discografia fins a Friends Of Mine (moldy Peaches inclusive) desprès ha fet bones cançons, però no sé, ha deixat d'atreure'm el que fa... m'hauré de posar les piles. Per cert, potser ja ho saps però Kimya Dawson (The Moldy Peaches) al Primavera sound

Apa bona nit

Pit ha dit...

Ei!!! Mola això del Gruff Rhys, no? Si et sobra alguna entrada, ja saps!
Doncs l'Adam Green el coneixia dels Moldy Peaches però no l'havia vist mai fins que va fer de teloner de Belle and Sebastian i em va sorprendre molt. Clar que era l'època de Friends of Mine. Admeto que és l'únic disc que vaig comprar-me, però vaig llegir la crítica del següent i vaig decidir comprar-lo.
Per Londres molt bé!!!
Una abraçada,

Àngels

Oscar V ha dit...

Diga'm 'coolhunter'...

Pit ha dit...

Jujuju! Prefereixo anomenar-te trend-setter!

Anònim ha dit...

jo també el vaig veure en aquell concert, de fet crec que tenia les mateixes ganes de veure als B&S que a ell aquella nit...
Lo de les entrades, ho tindré en compte, doncs només en tinc 2 i les dos ja tenen propietari, si es fessin enrera t'ho faria saber, doncs de moment no conec a ningú a qui realment li poguessin interessar.
Apa que tinguis un bon dia!

Pit ha dit...

Home, i tant! Merci! Per cert, abans he dit que vaig comprar-me el disc de després de Friends of mine, i no... Volia dir que després de les crítiques vaig decidir no comprar-lo.

Anònim ha dit...

dona, com a "col·lecció d'homes" se m'ha fet curta la llista, no?