Per fi faig els deures

Era el penúltim diumenge abans que jo tornés cap a Barcelona. La Nadia em va acompanyar a Missa. Vam anar a l'església d'All Saints, que estava dos carrers més enllà de casa -a Margaret Street-, ja més endins del barri de Fitzrovia. L'església era petita, plena de gent que havia tret els abrics de llana de l'armari, de color ocre o grana, plens de borrissol i perfumats de naftalina. La majoria dels assistents deuria tenir de seixanta anys en amunt. Vam arribar i tots estaven drets, desafinant al ritme del cor, format tant per homes com per dones. Feia olor d'encens i la llum groga i les parets, totes pintades al fresc, imposaven. La Nadia va entrar amb les ulleres de sol mig fumades i la gorra de vellut negre; la boa lila al voltant del coll, l'abric i les malles gris fosc. Recordo que ens vam posar a la primera fila. Em vaig alegrar de ser-hi, de veure com era una missa anglicana i en un país estranger. Recordo que a la Nadia, poca estona després d’entrar, li va rodolar una llàgrima per la galta dreta.
Al cap de cinc minuts, però, ja s'havia acabat la missa -efectivament, havíem arribat tardíssim. A fora, repartien te amb llet -amb la cullera a compartir- i galetes, i hi havia una habitacioneta on podies comprar confitures casolanes i postals de Nadal.L'objectiu de la meva visita era parlar amb el capellà, per concertar-hi una entrevista per un treball de Periodisme de Fonts.
Ens vam trobar al cap de dos o tres dies; vam arribar un pèl tard per culpa meva; ens esperava el pare Aquilina a la porta, amb la sotana -no sé si es diu així en català... Ens va fer entrar en una habitacioneta amb una llum molt tènue, amb un petit altar i una estora. Vam seure en un banc de fusta caoba i vaig entrevistar el Pare Aquilina. Tot seguit, va beneir la Nadia perquè li anés tot molt bé per Sitges.Després de poc més de dos mesos..., he redactat la feineta que havia de fer per la uni. En principi havia de contactar amb dues fonts més, però no va poder ser... Voilà le resultat! No tenia gaire xixa per posar, però crec que dintre del que cap m'ha quedat prou bé. Aviam què us sembla


"Acceptem el Príncep Carles com a futur Governador Suprem perquè estimem els pecadors", diu un pare de l'església anglicana

Les persones divorciades no poden casar-se per l’església anglicana. Aquesta és una de les principals crítiques a la boda del Príncep Carles d’Anglaterra i la seva amant de tota la vida, Camilla Parker Bowles, ja que tots dos són divorciats. Dissabte passat se n’ha celebrat el segon aniversari. Amb aquest fet es torna a posar sobre la taula una pregunta clau per al país: és el Príncep Carles una persona digna de rellevar la Reina en el seu càrrec de Governador Suprem de l’església d’Anglaterra?
Segons l’Evangeli, Jesús va afirmar explícitament que un home que es casa amb una dona divorciada està cometent-hi adulteri (capítol 5 de Mateu, vers 32 i capítol 19, versos 3-9; Marc, capítol 10, versos 11-12 i Lluc, capítol 16, vers 18). Segons el pare Ivan D. Aquilina, de l’església d’All Saints de Londres, tot i que l’església anglicana no veu amb bons ulls el matrimoni del Príncep, l’accepta, ja que “diferencia el pecat –que rebutja- del pecador, a qui estima”. “Que tiri la primera pedra aquell que no hagi comès mai cap pecat”, declara Aquilina, que cita l’Evangeli per reafirmar allò que acaba de dir.
L’església anglicana està lligada, històricament, a l’Estat, i compta amb dos líders: d’una banda, el Governador Suprem, càrrec que ocupa en aquests moments la Reina, i, de l’altra, el líder espiritual, que és l’arquebisbe de Canterbury, Rowan Williams.
“Moltes vegades, i per manca de coneixement, es confón el paper del governador suprem amb el del líder espiritual”, afirma Aquilina. És, segurament, per aquesta raó que sovint es planteja la pregunta de si Carles és un bon candidat per ocupar el càrrec de Governador Suprem. Aquesta qüestió obre, a la vegada, un debat no menys interessant: cal que l’església anglicana continuï lligada a l’Estat? La resposta del pare Aquilina a aquesta pregunta no podria ser més contundent: “ens agradaria estar separats de l’Estat, però legalment és molt complex”.