Una nina (??) molt lletja creada pel dibuixant de còmics Daniel Clowes, la Pogeybait Doll. No sé per què la poso :-)
...to London! Me las piro vampiro. Ciao, pescao. See u later, aligator. Sí, divendres pel matí faré via cap a Girona, per agafar un vol de Ryanair (quin paaaal!!!). Hauré de recordar a quant equival la lliura i quins són els intercanviadors del metro per arribar de forma més eficient allà on vull arribar. Veure el meu antic lloc de feina, saludar els meus excompanys -i fer, si pot ser, una pinta amb ells al Griffin (Javier, ¿aún me lees? ¡¡¡¡Nos vemos el viernes!!!!), veure -i dormir a- la nova llar dels meus amics, el nou pentinat del Nikos -i recordar el poc lèxic en grec que vaig aprendre i repassar amb ell els insults en català-; saludar la Chiarina... Espero no marxar sense tastar de nou el capuccino del Bar Italia o els pastissos de la Maison Bertaud del Soho, ni el Fish and Chips requetehipercalòric the The Golden Hind; sense veure la meva antiga casa ni tastar els calamari Thai del Busaba. Passar la targeta Oyster pel lector del metro, i estrémer-me de fred al passejar per Oxford Street, sota la mirada de la Igartiburu en els cartells de la botiga d'aquell complex de vacaciones, entre les olors tant asfixiants com embriagadores de The Body Shop, els baretos cutres de Noodles, del Subway, del restaurant de Sushi&Bento i del Prêt à Manger. Espero sentir els músics del metro a la parada de Tottenham Court Road, esbrinar cap a on ha evolucionat aquella galeria d'art tant subversiva que va obrir les portes poques setmanes abans que jo marxés. I potser, ser conscient de què van suposar per mi aquells 3 mesos?
Serà breu..., però intens. Almenys, això espero.
2 comentaris:
Aixx per fi t'he retrobat i diu que ara marxes a Londres, quina enveja... Aixx m'ha encantat aquest text, m'has fet venir ganes de tornar-hi, però ja porto dies mirant el calendari i no trobo cap cap de setmana que em vagi bé. Tinc ganes d'anar aquell pub que sempre anava, agafar el 29 que em portava a casa (tot i que la meva companya de pis que és la meva millor amiga fa poques setmanes s'ha canviat de bari), tinc ganes de veure la nova cosa (que per a mi és com si fos la meva segona residencia), que em portin en cotxe per Londres, passejar pel Soho, entrar en algun Nero, remenar en les tendes de discos, repetir museus, entrar al Sainsbury's a comprar-me galetes de marca blanca i l'amanida per sopar o fer la compra els diumenges al Morrison. Passejar per Hyde Park i tenir la sensació que sóc algú que surt en algun pel·lícula i és la mar de feliç, fer el recorregut de quan anava a la feina, adonar-me que no he perdut el sentit de l'orientació caminant per Londres... aixx... de vegades penso que 4 mesos van donar per poc, de vegades, però, m'adono que van ser intensos.
Espero que estigui anant bé!
Bon viatge!!!! Ci vediamo. M.
Publica un comentari a l'entrada