Notetes durant la classe de Termodinàmica (1r de Ciències Ambientals-curs 1998-1999)

Érem unes petardes i unes pardilles..., em fa una mica de vergonya, però també em fa gràcia posar-ho.

Meli: El teu Xaval deu estar molt catxes, però el profe Déu n'hi do.

Jo: Sí, però de cara... Què vols que et digui... El Xaval té uns pectorals... De debò (i aquí és quan cal mirar el dibuixet que he posat a dalt):

Jo: I té les dents molt blanques, i els dits del peu molt llargs i peludets...

Meli: Si sapigués com el coneixes, s'espantaria. Algun dia ho sabrà, segur, ja que en les relacions de parella s'explica tot.

Jo: Veig que ets optimista! Però llavors ja li serà igual... Serà eròtic i tot!!

Meli: Sí, suposo que sí. Quan sàpiga lo de la ràdio, li farà molta gràcia.

Jo: Te'n fots?

Meli: No és que me'n foti, és que em fa gràcia.

Jo: Quoi?
Meli: Doncs tot, suposo. Em fa gràcia la situació, els nervis que passes quan el veus i quan parles amb ell.

Jo: Es notava, estava vermella?

(...)

Jo: el de termo no té una esquena gaire maca... M'agrada més la del "David" de Miquel Àngel (tu ja m'entens, el tenista mallorquí de la classe...).

Meli: Ara xerra més, riu més i és més simpàtic, oi?

Jo: Ui... 1.000 vegades més!

Meli: Bueno, s'està acabant el full. Si s'entera que estem parlant bé d'ell, es posarà content.