Amb tu jugava al "paquirri"

Dia de classe més aviat anodí, sense sobresalts, sense gaires anècdotes a remarcar. El fred em fueteja la cara cada cop que surto d'algun lloc tancat, i em recorda que sóc viva i que hauria d'haver-me endut la bufanda i la boina.
Són gairebé les deu i fa una estoneta que he arribat a casa. Ara ha sonat el telèfon: és la mare d'un noi que va ser un gran amic tant meu com de la meva germana. Gràcies al Jordi, els estius eren molt xulos: anàvem a la platja, fèiem un cine o un gelat, jugàvem al Trívial -ell sempre guanyava- o jugàvem a tennis a la masia de la seva iaia, la iaia Carmen -tan entranyable-, a Vilanova. Era fàcil de parlar-hi, i era tant estimulant! Volia ser periodista -el seu avi ho havia estat-, però finalment va decidir estudiar filologia hispànica. Em va agradar, i jo crec que li vaig agradar. Encara em pregunto què va fer que, aquella tarda, quan jo encara feia COU i ell a segon d'universitat, vingués des de Barcelona a canviar uns llibres que hauria pogut canviar en una altra botiga. Recordo que vam passejar, vam fer un cafè i em va preguntar la lliçó de l'examen de castellà que tenia l'endemà. Vam passar per casa i, després que hagués estat xerrant amb ma mare, el vaig acompanyar a l'estació. Va arribar el tren (era d'aquells antics, encara), jo portava el cabell curt i vaig avançar-me cap a la porta per acompanyar-lo i dir-li adéu. Però el meu amic es va quedar enrere, em va agafar pel darrere, pels braços just per sota de les espatlles. Em va aturar i em va fer un petó al clatell. Des de llavors, que gairebé no vam seguir en contacte. Va ser com el nostre únic petó, fortuït i de comiat. Poc temps després, em vaig assabentar que sortia amb la seva millor amiga, i tres o quatre anys més tard jo anava al seu casament.
El trobo a faltar molt. Ja res no és com era. Ara ja gairebé ni ens veiem.
Fa un parell d'anys que va publicar un llibre; ahir va presentar el segon. I avui, sortia per La Vanguardia. L'ha fotografiat el Pedro Madueño, l'ha entrevistat el Xavi Ayén i l'han posat a la segona pàgina de cultura, a la imparell. El tio comença a fer coses interessants.