dimecres, de gener 17, 2007

Esgotament i pensaments impurs

Sí, amb prou feines tinc esma per escriure aquestes línies. Classes avorrides, sessió informativa del pràcticum. Veig gairebé de passada el meu amic de les mans grosses -darrerament el disfruto poc; va de cul i el veig sempre de cua d'ull, fugisser- i el noi a qui, almenys fins ahir, semblava que no havia espantat -avui ja no les tinc totes!
Dinar amb dos companys de classe, metro fins a Lesseps i retrobament amb els meus antics companys de feina. M'han de mig convidar a un cafè perquè al moneder només m'hi queden alguns cèntims i penics que encara he de retirar. Després, visita a l'agència de viatges per demanar pressupostos pel viatge de fi de carrera. La conclusió que en trec: qui no viatja és perquè no vol...
Compro uns petits fours per portar a casa en un forn molt bo de Gran de Gràcia i em trobo amb la Carmeta per agafar el tren plegades. Ma germana treballa en un concurs que s'emet en una televisió estatal fent les preguntes, i de vegades la nostra conversa es fonamenta a pensar més i més qüestions a formular als concursants i que, tot s'ha de dir, de tant en tant li rebutgen per ser "massa freakies". De moment, n'ha pogut aprofitar algunes que li he proposat... Tinc ganes de veure si les seleccionen!!! Hem pogut seure i hem trobat un "Qué me dices" que s'ha deixat algú a la prestatgeria de sobre del seient. Hem arribat a la conclusió que el "Cuore" mola més, té més mala llet. Només hem pogut rajar de com n'està de prima -esquelètica- la Keira Knightley.
Uf, estic mòlta... I encara he de redactar una merda d'article sobre el preu del diner. Apassionant..., i espès. I jo, amb el cap ennuvolat, pensant en tot menys en la feina de la universitat. En fotolocs, blocs i amigues que tiren els trastos a desconeguts i que volen sigui com sigui que els faci de Celestina, Nova York, pràcticums, pel·lícules, sexe, Londres, amics que hi són ara mateix, viatges, què hi haurà avui per sopar, sexe, l'Euribor, l'OCUC i la cara de la Montse quan m'ha vist, el Sergio i el seu serrell, l'Alberto, sexe, he d'anar de rebaixes que si trigo gaire no hi haurà res, quina merda - he d'anar a casa i fer això del preu del diner, sexe, homes amb patilles de plata, aquests mitjons em cauen, no m'acaba d'agradar com m'ha quedat el cabell avui, sexe, he de trucar al Lluís que està malalt, m'he d'organitzar millor amb la feina de la uni que això no pot ser, quina son que tinc...
Sí, ja sé que he posat "sexe" moltes vegades. I no és que sigui una pervertida o una sortida, però admeto que avui, especialment, hi he pensat. Deuen ser les hormones...
I ja no sé ni què escric. Em poso amb periodisme de fonts, que ja toca... Nanit.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

i tu no vols que s'espanti aquest noi?
vas bé cirerer.
Que mona la Carry Bradshaw de poble...

Pit ha dit...

Bé, encara em falta bastant per arribar a ser com la Carrie Bradshaw. De moment, només m'hi assemblo en què, com alguns diuen, tinc el nas gros. Ara em falta lligar el triple i mudar-me a Nova York, entre moltes altres coses.

Anònim ha dit...

Des de quan per pensar en sexe has de ser una malalta sexual???
Qui tingui un sol dia que no pensa una sola vegada en sexe, i té entre 20 i 30 anys que vingui i que m'ho expliqui...no me'l creuré...PEr favor!

Anònim ha dit...

Tia que sapigues que m'has fet mal quan as ficat sexe darrere de l'Alberto i a mi només lo del cerrel! ja se k no soc wapo però algo de "sexapil" e de tenir no jmmmmmmmm!!!!!

;)


BEIJOS!

Pit ha dit...

Hahahaha!!!! Ara et poses gelós i tot!!! Hehe. La paraula "sexe" la vaig posar de forma aleatòria! I és que el teu serrell em va impactar... ;-) Em va fer il·lusió veure-us. Un petó.