Dimanche

El Bruce i el Jackson Browne als anys '70.

Diumenge de son, de pensar i recordar, de canelons gratinats amb beixamel i un toc de formatge parmesà. De llegir llibres sense cap mena d'interès, però que he de llegir per força. Rebo una trucada de Londres: la meva amiga Font em fa la crònica de com els va tot. Fa dies que penso que la trobo a faltar. Si alguna cosa té la Fonti és que és acollidora... Conversa per xat amb un amic que és a milers i milers de kilòmetres, sobre coses transcendentals. Sempre acabem parlant de l'amor i de les relacions. Tot i que el vaig conèixer a través de la ja seva exnòvia, mantinc més relació d'amistat amb ell ara que no pas amb ella. Són les paradoxes de la vida.
La setmana es presenta normaleta. No hi ha, per ara, cap esdeveniment que la faci ser excepcional. M'agradaria que passessin coses xules.
Els darrers dies no han estat malament. Calçots, carxofes a la brasa i botifarra en companyia agradable i pintoresca. Espectacle de l'Albert Pla que vaig trobar una anada de bola total però que em va despertar alguns somriures, i suc natural però ja mig adormida amb els amics del meu acompanyant.
Divendres em vaig creuar el Jackson Browne per la Rambla -crec que viu a Barcelona, és el segon cop que me'l trobo- i vaig enviar un sms a un noi que conec poc però que m'agradaria conèixer més. I que espero no haver espantat.
Bona setmana a tots.