Després d'una setmana d'anar a dormir tard, de llevar-me esgotada i de rematar-ho amb migdiades d'aquelles que et deixen amb mal de cap, he decidit ordenar una mica la meva vida. Espero que això no es quedi només en un bon propòsit... Avui, per exemple, carrego un mal de cap de l'horeta i escaig de migdiada que he fet que és insuportable. No tinc enginy, ni esma, de tant ennuvolat com tinc el cervell. Molt contraproductiu, vaja. I no és que avui m'hagi hagut de llevar d'hora, no..., sinó que ahir vaig anar a dormir tardet. Us explico...
Ahir vespre vam sopar uns quants amics de classe a casa de l'Esther, una companya que té un pis superxulo. Va ser una mica improvisat, però n'hi va haver prou per xerrar una estona, rajar -com sempre fem- i posar-nos al dia de xafarderies. Vam ser l'amfitriona, la Madona, el Nielu, el Sote, el Sr. Paquet, la Llabi et moi. El sopar, improvisat: pizzes Tarradellas, olivetes, Flor de Esgueva, fuet i patates. De postres, una fondue de xocolata..., amenitzada per una discussió aferrissada entre la Llabi i l'Esther contra el Torras, i en què el Dani va posar cullerada de tant en tant. El Dídac i jo ens en vam mantenir una mica al marge. En el meu cas, perquè estava esgotada i perquè en aquestes situacions, si no és un tema que m'afecta molt personalment i no tinc res d'interessant a aportar-hi, prefereixo escoltar i observar els altres, i veure quines opinions comparteixo i quines no. De vegades envejo la gent que té allò que pensa tant i tant clar... Jo sempre ho veig tot molt relatiu i, per exemple, en el cas de la discussió d'ahir, he d'admetre que comparteixo arguments de les unes i de l'altre. Però bé, no entrarem en això, ara.
Vaig arribar a casa amb el Nitbus cap a les 2. Vaig desfer-me de l'abric i vaig engegar l'ordinador. Tenia ganes de mirar el correu i satisfer la meva curiositat de consultar els blocs dels meus companys del grup de televisió, i comunicar-li al meu professor que jo ja el tinc creat (és soporífer, no us el recomano en absolut...: tallerdetele.blogspot.com). Llavors, es va connectar el meu amic que viu a milers de quilòmetres d'aquí. Com sempre, vam parlar de l'amor, de com ens sentim, de què ens passa... I ens escoltem, i ens aconsellem, i ens adonem que en moltes coses som molt semblants. Ell m'explicava que havia conegut una noia de qui s'ha encisat. Lucky him. No passa gaire sovint que trobis algú que t'encanta; algú ple d'imperfeccions però que és, a la vegada, perfecte... Ja tinc ganes que m'expliqui com evoluciona la cosa... I l'envejo una mica, però me n'alegro més.
Vam xerrar fins que van tocar quarts de quatre..., i avui amb prou feines m'he pogut llevar. Ara soparé, em rentaré les dents i agafaré les coses per enfilar cap a Barcelona. Vaig al cine, a veure Scoop, del Woody Allen. Fa temps que no vaig al cine. Em ve de gust.
Properament, si la meva vida ja està més endreçadeta, els meus posts també seran més guatxis. Ho prometo. Me las piro, vampiro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada