Amb les hores que porto aquí, ja tinc avorrida la panoràmica que tinc des de la meva taula...
He de fer temps fins a les 5... M'ha tocat una entrada per anar (sola) a un concert d'un grup de qui no havia sentit a parlar, i no me la donen fins llavors. Em fa una mica de pal anar-hi, i a sobre m'he de llevar a les 4.45 del matí... Però em sabia greu renunciar a l'entrada, per un cop que em toca alguna cosa...
De vegades, aquestes petites esperes es fan eternes. I jo sóc ansiosa de mena. M'he mossegat les ungles i les pells, he caigut en la temptació de menjar alguns dels Doritos que la meva companya m'oferia -quin delicte, m'he de controlar...- i he trucat mil vegades dos dels meus companys (perdoneu si m'he fet pesada, estava tant avorrida...!). Volia haver escrit aquí les coses que he fet aquest cap de setmana o avançar una mica de feina, però no m'ha vingut de gust. Només necessitava fer que el temps corrés.
Avui sento que necessito socialitzar-me. M'agradaria ser a la uni i poder xerrar amb els companys al bar. Ho trobo a faltar. Riure i xafardejar, criticar a uns i altres. Prendre un cafè amb llet d'aquells tant infectes, sortir de la universitat i trobar-me al mig de la Rambla. I allà, decidir espontàniament d'anar a prendre algo, d'anar al cine, o passejar. Aiaiai...
No sé, estic nerviosa. Ahir no podia dormir i a sobre la Nadia m'ha fet despertar mil vegades. No és la primera vegada que em fa partícep del seu insomni movent cassoles, obrint el forn, encenent els llums.
Bé, ja són les 5.
2 comentaris:
Que vagi molt bé el concert! Qui són?
A mi avui el dia se m'ha fet etern i a sobre m'ha explotat un pilot blau entre els dits i me'ls ha tacat: semblo una escriptora del s.XVI... només per les taques.
He continuat investigant preguntes per redactar pel programa: sabies que a "el padrino" les taronges presagien una mort futura? Disparen al Vito Corleone quan acaba de comprar un parell de taronges, el Michael Corleone es mor deixant caure una taronja que tenia a la mà... Ja veus, acumulo coneixements freaks utilíssims per la vida ;)
Un petonet
No cal q et disculpis, teves trucades sempre són benvingudes.
No ho saps però ja tinc ganes q tornis a estar per aquí, entre nosaltres, i pugui acompanyar-te a locals guatxis quan es faci fosc a la plaça joaquim xirau.
Una xocolata? uns dolços al Xocoa?
Petons
Publica un comentari a l'entrada