Chiara has left

La setmana passada, aquesta noieta del nord d'Itàlia, amb 18 anys acabats de fer, compradora compulsiva i aspirant a ser fotògrafa de moda va discutir-se amb la N. G. I dues vegades. La raó sempre ha estat la mateixa: segons la N., la Chiara era molt desendreçada i no feia res a casa; ni tan sols sabia posar la rentadora.
Dos dies després de la primera enganxada, la N. va sortir amb la mateixa discussió. Es van escridassar i la Chiara va decidir fer les maletes i marxar de bon matí, mentre la N. roncava amb la panxa de perfil per no ofegar-se, la ràdio en marxa i la bossa de Haribo mig buida a la tauleta de nit.
Em va enviar missatges i em va posar al corrent de com havia anat tot per telèfon. Mentre tornava cap a casa, em preparava psicològicament per trobar-me la Nadia enfurismada, per aguantar com el relatava els fets i rajava de, fins feia unes hores, la nostra companya de pis. Vaig fer com si no sapigués res, li vaig dir que sí a tot. Em va ensenyar la ja exhabitació de la Chiara. Havia deixat escombraries i coses que no volia: desodorants encara nous, perfum, cremes, llimes per les ungles i roba. A la cuina, l'armari del menjar i la nevera encara eren plens. Vaja, el somni d'una dona carronyera com la Nadia...
En efecte, ahir quan vaig arribar a casa després de quatre dies d'absència, l'armari de la Chiara ja era buit i no hi havia rastre de les seves coses a la nevera. Pel que fa als desodorants i altres capritxets apetitosos -sobretot, si no els has pagat tu- que m'havia afiançat (alguns dels quals per tornar-los a la propietària si és que encara hi estava interessada), havien desaparegut de la meva habitació i estaven al prestatge del lavabo de la N.
Trobaré a faltar la Chiara. Donava una mica d'alegria a la casa i era xulo compartir la sobretaula els vespres i poder rajar juntes de la Nadia. Ens seguirem veient i jo, sempre que pugui, intentaré passar el mínim d'hores possible a casa. Pa lo que me queda en el convento, me quedo dentro...
La cita: 'Estava al wàter i la Chiara va obrir la porta i va continuar a escridassar-me i a discutir, i jo sense poder acabar de fer les meves necessitats' - N. G. dixit.