Els ambientòlegs, gent rara

Si hi ha una cosa que em fa gràcia dels ambientòlegs és que n’hi ha de molt peculiars. A classe, per exemple, teníem el Xevi, de Manlleu, que a les acampades venia amb litres de moscatell, la bóta de vi i porrons, i que pel sopar de fi de carrera va venir amb faixa, barretina i espardenyes de set vetes. El Xevi va fer l’anomenat “Projecte Zero”: volia demostrar que es podia viure a l’Autònoma sense gastar-se ni un duro. Durant una setmana, es va alimentar de les restes que deixaven els estudiants al bar i en guardava en una carmanyola pel vespre, dormia en un sac a la gespa, va fer amistat amb les dones de la neteja quan el van descobrir de bon matí i dijous va sortir de festa a la Vila Universitària. Va estar un any estudiant a l’Equador, hi va aprendre el quechua i algun cop que va estar apurat de diners va treballar com a model de nu... Amb un company, van interrompre una classe per llegir un manifest en què demanaven al professor que estava oferint l’assignatura que la fes en català i no en castellà, encara que l’estudiant Erasmus que hi havia no ho entengués... Era capaç d’anar des de Manlleu fins a Núria a peu, i sempre que agafava la guitarra acabaven caient o cançons pròpies o ‘Boletaires’ o ‘Lo tio Pep’.
Avui he dinat amb el Lluís i en Mikel, un company seu –i molt amic- de promoció i un d’aquests personatges mítics de la carrera. Segons diuen –jo no vaig coincidir amb ell en gairebé cap assignatura-, feia preguntes que deixaven els professors sense resposta: com és que hi ha peixos als llacs d’alta muntanya? Com es fan els diners? I altres preguntes més surreals que ja no recordo (ara que rellegeixo les que he dit, no semblen gaire excepcionals, però es veu que sí, que era molt peculiar)... Em fa gràcia –i al Lluís més, perquè el coneix molt més que jo- de veure com aquest xaval, que viu tant a salto de mata, se’n va sortint. Ha estat vivint per mil llocs i fa uns mesos li van donar una feina a la Xina. Allà hi ha conegut un britànic i han obert una empresa..., les oficines són al seu pis, però ja tenen 3 treballadors. Mira, no deixa de fascinar-me... I la veritat és que tinc la certesa que acabarà fent coses molt interessants.