Sempre hem passat els Nadals a Múrcia, però ara que els dos avis ja són morts, han estat les meves tietes, la Rosita i la Pili, qui s'han desplaçat cap aquí per passar-lo en família.
Per primer cop, he menjat sopa de galets amb pilota i gall dindi farcit.
Les tietes, tot i que van tot el dia vestides de negre -pel dol, és clar-, semblen contentes. Mengen i riuen, es distreuen. Se'm fa estrany veure-les aquí. Els he ensenyat el vídeo que em van fer a Bloomberg, en què jo presentava, com a exercici, un telenotícies. Crec que els encanta perquè em veuen maquillada! Haha... M'adono que sí, que m'assemblo, a més del meu germà, a la Pili.
Aquesta tarda han vingut les tietes per part de mare a veure'ns, el tiet Joan, un cosí i dues cosines. I també els dos fills del meu cosí, el Joan i la Mireia. Els he donat un bastonet de caramel com a minidetall que els ha cagat el tió, hem jugat al '¿Quién es quién?' i els he ensenyat -és l'enèsima vegada que l'ensenyo- el ditxós DVD amb el meu 'exercici'.
Amb tot, em sento ansiosa, a casa. Necessito fer coses: anar a passejar, sortir, anar al cinema. Suposo que, després de portar una vida més activa com la que portava a Londres, m'he d'acostumar a ser capaç de passar estones a casa, sense fer res...
M'he de posar en marxa amb la feina de la uni, però em fa mandra començar...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada