Per fer un favor i per quatre duros

Avui he tornat a les andades. Feia temps que no feia de monitora d'educació ambiental, cosa que he fet molt puntualment -per sort- a la meva vida. Sempre que ho he fet he acabat esgotada i he arribat a la conclusió que això dels nens, no és lo meu.
El Lluís em va comentar que una de les monitores de l'stand de la Fundació Agbar al Festival de la Infància estava malalta. Necessitaven una substituta urgentment i, tot i que em vaig oferir mig en broma, al final ha estat que sí, que realment els feia falta. Dos dies, d'11 a 20h i una hora per dinar al migdia, 8.5 euros bruts l'hora. Com a mínim, ara que no tinc ingressos fixos, podré cobrir les despeses dels excessos nadalencs... Però és una feina que us la regalo... Estic mig afònica, m'adono que no els he explicat ben bé allò que calia i dubto de la meva capacitat pedagògica... Tinc agulletes d'ajudar els nens a baixar per una mena de tobogans que hi havia entre prova i prova. Aquesta nit somiaré amb els culs dels nens que he hagut de veure i aguantar perquè no es fumessin una hòstia a l'hora de tirar-se pels tobogans que us he dit abans (s'havia de baixar d'esquena), amb els nens grassos, els prims, els esporuguits, les nenes precioses, les fashion, els que van de sobrats i que no deixen fer res als altres, nenes que et diuen que per estalviar aigua a casa tiren a cadena quan ja han fet uns quants pipís, nens que et confessen que la mare llença les deixalles del menjar pel vàter i llavors tira la cadena, nens que, un cop ja són fora, criden el teu nom per saludar-te, i voluntaris de la Creu Roja sexagenaris(en concret, un 'pobre voluntari', com ha dit) que et demanen que t'ho curris i els donis, si no és compromís, una de les bosses de regal que es donen al final del circuit i reservat als nens que hi participen (li he dit que no...!!!). Se m'ha fet estrany treballar de nou envoltada de nois amb rastes i de noies amb pantalons de pana i bótes de muntanya i samarretes hippies de ratlles o de parcs naturals de l'Estat. M'he sentit una mica 'vella': crec que tenen entre uns 20 i 23 o 24 anys. Se m'ha fet estrany, també, que el meu jefe sigui el meu amic Lluís.
Bé, per a aquells que hi estigueu interessats, em trobareu al Pavelló número 1 de Montjuïc treballant com una burra...