Aquest dissabte vaig a veure els Ocean Colour Scene i el dia 22 vaig a veure el Jarvis amb el meu germà i la meva germana. Les entrades les regalo a l'Spinetto, el company de feina argentí i una mica popero (tot i anar amb trajo i enclenxinat, a les festes punxa discos -sovint de segona mà i comprats per 30 penics).
P.D. Em fot, perquè per una vegada que em toca alguna cosa que em feia realment il·lusió, no ho aprofitaré... Però bé, crec que és el millor que podia fer.
4 comentaris:
Bona decisió Àngels! Ja em diràs que tal els OCS en directe, i pensa en mi quan els vegis, ja que he estat el seu únic defensor...;-)
Petons oceànics!
Collons angie, ja és veu el nivell de català q gastes (gola). El plat aquest té molt bona pinta, crec q a London m'engreixaria més q aquí a bcn (si cabe!)
Petons
pd. ai dona, q no saps q eritrea és l'andorra del mar roig?
Ja t'he dit que sóc una ignorant, amb certs temes! Però veig que tu tens problemes d'orientació a més petita escala i posteges on no toca! :-)
jejejejeeeeee....
Publica un comentari a l'entrada