Ja sóc aquí...

...i les coses sembla que no hagin canviat tant. A casa tot igual, la iaia una mica més vella, ma germana amb els cabells més llargs. El cotxe, tant desordenat com estava abans de marxar; encara hi havia posat el mateix cassette que fa tres mesos...
Divendres, l'endemà d'haver tornat, vaig buidar la maleta, tirar la roba a rentar, saludar la iaia i endreçar una mica. Cap a les dues vaig enfilar cap a Barcelona. Havia quedat per dinar amb un noi que, almenys durant els últims sis mesos abans de marxar, ha estat molt especial per mi. Em vaig alegrar de veure'l, però admeto que se'm va fer estrany: si llavors cada dia que passava ell feia que fos excepcional, ara em temo que tot s'ha refredat i ha desaparegut. M'entristeix, però m'imagino que la vida avança i la nostra percepció de les coses -i nosaltres, evidentment- canviem. El trobaré a faltar, però.
Al vespre vam anar a veure el Jarvis a Razzmatazz. La veritat és que vaig disfrutar molt més veient-lo a ell que als Ocean Colour Scene. És tot un personatge, molt fresc, intel·ligent i..., sí, sexy. M'encanta com balla. És una llàstima que no em sabés gairebé cap de les cançons del nou disc! Les introduccions i comentaris que va fer abans de cada cançó van ser divertidíssimes. Va rematar l'hora i un quart de concert amb una versió xulíssima del 'Satellite of Love' del Lou Reed, i em va encantar...