Bye bye

Ahir, pica-pica de comiat, primers símptomes de nostàlgia i tarda divertida: em maquillen i em fan presentar un informatiu -és només una pràctica. Es fa estrany veure's: no m'agrado, les cares que faig, la veu... Sóc igual que el meu germà!
El Nikos em fa una visita relámpago per portar-me un CD amb música grega que li vaig demanar, un souvenir.
Feina fins a quarts de nou, sopar al Busaba per acomiadar-me de la Chiara. Demanem de nou els calamars tan bons i acabem fartes de l'albanès que té assegut al costat. Em faig fotos amb ella -gairebé no en tenia- i marxem. Són quarts d'onze i encara m'he de fer la bossa...
Un cop a l'hotel, vaig a la sala d'estar per connectar-me a internet. Carrego de saldo el mòbil i conec un dentista brasiler simpatiquíssim (l'Andrea -suposo que s'escriu així!). Viu a Denver des de fa cinc anys, és amb uns familiars de viatge i d'aquí a pocs dies marxa cap a Dubai. Xerrem una estona i marxo a l'habitació. Aconsegueixo tancar la maleta, però he de posar algunes coses en una altra bossa... Ja veurem com me'n surto. Per sort, tres dels companys de la feina vénen amb mi a l'aeroport -dos agafen el mateix vol i tot- i m'ajudaran.
És estrany pensar que ja marxo, que d'aquí a una setmana, on som la Violant i jo ara, hi haurà el Quim i la Núria (els trobaré a faltar a Barcelona...). Però tornaré...