La gola. Em perd, ja ho sé. I és que, realment, menjar és un gran plaer..., i m'encanta descobrir nous gustos i plats. De fet, una de les coses que més m'agrada de Londres és que pots trobar restaurants boníssims i de totes les nacionalitats que puguis imaginar-te. I és una llàstima que no hagi pogut anar a tants com voldria...
Ahir, per exemple, vaig quedar amb la Chiara per acabar de veure una exposició molt interessant que fan a la Barbican sobre fotògrafs europeus del segle XX. Bàsicament, s'explica la història del vell continent a través de diferents objectius. La veritat és que només coneixia un o dos dels fotògrafs, i en vaig descobrir alguns de molt sorprenents.
Tot seguit, vam agafar el metro de nou per baixar a Angel i caminar un bon quart d'hora fins a anar a parar a un dels restaurants que recomanava la meva guia. Es diu 'Zigni' i és al número 330 d'Essex Road. És un restaurant eritreu. No sabia gaire què esperar-ne, i com que la geografia no ha estat mai gaire el meu fort, no tenia ni gaire clar per on queia Eritrea...
Per 10 lliures cadascuna vam agafar un plat a compartir, en què en principi hi havia una selecció del xef. Al cap d'una estona ens van portar un plat immens, com de mig metre de diàmetre i amb una mena de crêpe gruixudeta (es diu injera) i també enorme -tant com el plat, de fet. A sobre, diferents muntanyetes de menjar: carn picada amb salsa picant, xai amb salsa, verdures, llenties vermelles picants, cuixes de pollastre. I no hi havia coberts. La idea és que vas 'estripant' la injera, i amb el tros que t'endús, vas agafant el menjar i te'l poses a la boca. La veritat és que era tot molt bo i, sobretot, va ser divertit.
Vam fer una foto al nostre plat, però al local la llum era molt tènue i no es veu gens. Si fa no fa, es com el que es veu a la foto de dalt.
Després del gust una mica agre de la injera i del picant de les salses, ens vam menjar un tros de pastís de xocolata amb una bona de gelat de tiramisú boníssims...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada