Due anni fa...

...seia en una gelateria de Sant Cugat, a la plaça del Monestir. Recordo que hi era amb el noi amb qui sortia llavors. En aquells moments, havia de decidir si volia fer periodisme o no.
Vaig treure un paperot del bolso, vam agafar un boli i em va dir: va, escriu tot allò que t'agradaria fer:
- Conèixer gent nova.
- Fer alguna cosa més creativa que la que faig ara.
- Canviar d'aires, que estic en una puta empresa on m'exploten i em matxaquen l'autoestima.
- Escriure.
- Estudiar alguna cosa diferent del que ja he estudiat.
- Aprendre a cuinar i muntar un restaurant -la meva mare faria les postres, bien sûr.
- Viatjar.
Sí, coses simples..., però prou importants com per ser fonamentals a la meva vida en aquells moments d'estancament i insatisfacció personal i professional.
Recordo que, un cop vam tenir feta la llista -molt més llarga que la que he posat aquí- L. va agafar el boli, i va encerclar més de la meitat de les coses que jo havia posat en aquell paperot. Em va clavar els seus ulls verds i em va dir: doncs mira, només que estudiïs periodisme, ja faràs realitat més de la meitat de les coses que voldries aconseguir. O sigui que la cosa era ben clara. I si ho deia ell, la racionalitat personalitzada, és que era així i no hi havia volta de full.
Pocs dies més tard m'escapava una horeta de la feina on m'explotaven per lliurar els papers per fer la prova d'accés a la universitat. Alea jacta est. Sé que vaig donar una excusa, però no sé quina... Però beneït el dia que vaig decidir córrer Rambla avall amb la còpia compulsada del títol de llicenciada i els 75 euros per pagar els drets d'examen; no em vull imaginar com en seria ara d'avorrida la meva vida. Gràcies, L.