No arribo mai al FINA...

Fa uns mesos -bastants, diria jo-, que veig en mi un comportament que no m'agrada. I és que em costa acabar-me els llibres que començo. Més enllà d'aquest fet, que pot semblar merament anecdòtic, allò que em preocupa és que aquesta petita cosa sigui una mena de metàfora de la meva vida. Començo moltes coses, de vegades sense ni pensar en quines seran les conseqüències, i quan ja hi estic submergida, no em ve de gust continuar-les, i abandono. Em desmotivo ràpid.
El meu petit regal d'avui és una cita del llibre que llegeixo molt intermitentment al tren. Per sort, és un llibre de contes i puc permetre'm aquesta llicència i no perdre el fil de cap història.
El llibre és: De qué hablamos cuando hablamos de amor, de Raymond Carver. Recordo que vaig trobar una cita que em va agradar molt. No sé per què, però la trobo preciosa:
La chica se sentó en la cama. Se quitó los zapatos y se tendió de espaldas. Le pareció ver una estrella.