diumenge, de març 25, 2007

Parlar, riure i fer petons


Jean-Paul Belmondo i Jean Seberg a À bout de souffle, de Jean-Luc Godard
Us passo un fragment d'un e-mail que m'han enviat. Hi ha un trosset del llibre Els secrets de la felicitat, de Sebastià Serrano:
"Darwin, al seu llibre L'expressió de les emocions en l'home i els animals, comenta que un dia va preguntar a un nen d'uns cinc anys què era per a ell ser feliç, i la criatura li atzibà, sense pensar-s'ho dues vegades: "Parlar, riure i fer petons"".

3 comentaris:

clídice ha dit...

Docns no trobo una millor definició!

Jo també et descobreixo, nena! Ens veiem en dos dies agafant l'avió (encara no tinc bikini... Segur que farà temps per posar-se'l?).

Anònim ha dit...

No cal gaire més. Oi?

Anònim ha dit...

Molt maca aquesta visió d'un nen de la felicitat!!!!

Bon viatge nena!