Pàdel

Això que es veu al dibuixet encara em costa molt... És el meu punt feble agafar les pilotes que xoquen contra la paret.
Partit de pàdel a les 12 del migdia. Per fi foto alguns punts que deixen garratibats els meus companys de joc! M'ho he passat molt bé! Encara he de millorar una miqueta, però com a mínim ara he fet alguns passings i tot... Després de la dutxa reparadora i del dinar, un pèl copiós, he tornat cap a casa. En el meu trajecte de 32 minuts -des de Gràcia fins a Sant Quirze- no he pogut evitar fer una dormideta... Em fa vergonya quan peso figues -tot i que ja he esbrinat on i com posar el cap perquè no em passi més-, odio quan de cop se'm relaxen els músculs i em convulsiono al mig del vagó... Però avui, avui ha estat pitjor. I és que somiava que encara estava jugant; he aixecat el braç i l'he mogut com si estigués fent un drive... Per sort, al despertar-me m'ha semblat que ningú no se n'havia adonat... i, per sort, no he arribat a tocar ningú!