A Frith Street, un dels carrers que porten a Soho Square, hi ha el Bar Italia. 30 metres quadrats, dos o tres cambrers a darrera la barra vestits de color blanc, una màquina de cafè que treu fum i un mostrador farcit de dolços italians. Contra la paret, allà on hi ha el mirall, hi ha una barra i una fila de tamborets vermells fixats a terra.
Les parets són plenes de fotografies antigues d'artistes, boxadors i altres esportistes italians en blanc i negre, retalls de diari. Fan companyia a la foto de la Kylie Minogue -aquesta sí, a color.
Les cambreres van vestides de negre i porten els malucs embolicats amb un davantal vermell, i serpentegen entre les 6 tauletes i les estufes que hi ha al carrer, i els clients que entren i surten per demanar un capuccino, una xocolata calenta, un tiramisú o una crostata. De la màquina de xiclets no en surten xiclets, sinó Baci, i els cambrers canten "uó ó ó ó" a l'uníson quan sona 'Volare'; ho fan al ritme de la màquina amb què cobren als clients i el frec del drap quan eixuga les tasses i els gots nets. L'últim cop que hi vaig anar, fins i tot un home gran, ben mudat amb el seu vestit de cheviot, es va posar a ballar al ritme de la música que sonava al mig del local.
P. S. Ahir l'Ariadna em va dir que coneixia el bar gràcies a 'Historias de Londres', un llibre d'un periodista d'El País, l'Enric Gonzàlez, i de qui ja fa temps que un amic d'un amic -i ja una mica amic meu, suposo- em va parlar i de què m'ha parlat molta gent des que sóc aquí. Després de saber-ho, em moro de ganes de saber què diu d'aquest lloc, potser un dels meus preferits de Londres. Crec que l'hauré de posar a la carta als Reis!
4 comentaris:
No pares! D'això sí que se'n diu aprofitar el temps. Molt chulus, aquests dos últims posts.
Amb tantes visites al Paul i al Bar Italia, veig que no moriràs mai d'inanició ;)
Què tal el llibre d'Eugenides? T'està agradant?
Per aquí tot bé, a veure si parlem per telf avui i m'expliques coses.
Un petó
Ja saps que jo no moriré mai d'inanició i que aquell que viatja amb mi tampoc no ho fa/farà mai!! El llibre el porto bastant endarrerit, no llegeixo tant com voldria..., però quan l'agafo m'entra una mica de mal rotllo perquè ja sé com acaba la història.
Un petó!!!!
Aquest amic d'un amic teu (i sí, ja una mica amic teu...) et segueix dient que aquest llibre és fascinant. Perdona que no te'l dones abans de marxar com et vaig prometre, però t'està esperant a l'estanteria de sobre el meu llit per quan tornis a BCN...ja que sempre tornaràs algun cop a London...
Petons lletraferits!
Graaaaacies! Estava pendent que em diguessis alguna cosa! Merci, de debo que em fara molta il.lusio llegir-lo!
Un petonas amb gust de capuccino del Bar Italia,
Angels
Publica un comentari a l'entrada