dimarts, de novembre 07, 2006

Una de les coses que més trobo a faltar quan sóc fora són les abraçades

Una escena de Buffalo 66, una de les pel·lis que més m'han fascinat a la meva vida

Però les de debò. Aquelles en què t'amotlles al cos de l'altre, sents la seva olor i la seva escalfor, t'hi aferres i no pots evitar fregar-li suaument l'esquena amb el palmell de la mà, fer-li petons suaus a la galta o al lateral del coll. I apretar lleument el cos de l'altre contra el teu, com per dir-li "t'estimo".
Crec que sovint es comunica molt més amb una abraçada que amb un petó o quatre paraules boniques, i és mil vegades més reconfortant i emocionant.
I odio les abraçades forçades, aquelles en què l'altre et fa quatre copets a l'esquena. De debò que no les suporto.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El que t'has adonat que trobes a faltar és a la gent que un dia vas menysprear per tal d'estar amb d'altres que a l'hora de la veritat han fallat.
Una bona lliçó si senyor. Espero que l'aprenguis i l'interioritzis.

Anònim ha dit...

Collons com les gasten per internet...

Tants petons des del clot