De nou, una foto del Mondino. Em repeteixo com l'all, però és que aquesta la trobo molt xula i encara conec pocs fotògrafs! Trobo, però, que és adequada per il·lustrar l'aire tan gèlid que fa a Londres...
Mínimes de 0 graus, màximes de 9. El fred fa justícia al títol d'aquesta pel·li del Kenneth Branagh tan xula i de què no he sabut res més...
Ja m'he posat el jersei nou de ratlles de colors, la faldilla texana, i he agafat l'abric negre creuat, la bufanda nova també de ratlles i els guants... Sí, ja ha arribat l'hivern. Ja en tenia ganes, tot i que em deprimeix que es faci fosc tan ràpid...
Tinc mal d'esquena. L'horari de matí em mata i sóc incapaç d'anar-me'n a dormir a les 9... Em sento com si anés a càmera lenta... Ahir em ficava al llit a les 23.30, amb el Lluís en el plegatin del costat i queixant-se de com n'era d'incòmode. Tot i que jo ja estava KO, vaig ser capaç d'esbossar alguns somriures i de dir alguns renecs.
Va ser reconfortant veure'l i que em donés una de les seves abraçades terapèutiques. I com que està al dia del futbol i és una mica rotllero -ho dic amb tot el carinyo-, li va donar conversa a la Sra. amb qui visc i així la vaig tenir entretinguda una estona. Què més vull?
Ce soir, anem de concert... I de moment, participo en el sorteig d'entrades per espectacles a Londres, i les ofereix Bloomberg! Entre d'altres, del Jarvis Cocker i del Tomatito... Jo, per si de cas, n'he demanat de TOT allò que ofereixen... Alguna cosa tocarà, no? Seria guatxi, eh? Aviam si tinc sort...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada