Lei

Lei è Nadia Guerri. Una italiana d'uns seixanta anys que porta tota la vida vivint al West End. Una italiana atípica, perquè no sap cuinar. Resulta que jo sóc l'experta als fogons en aquesta casa...
De fet, l'edifici que veieu en aquesta foto és casa seva (i meva durant unes setmanes). Visc a Newman Street, un carrer perpendicular a Oxford Street i infestat de productores de televisió. L'he trobat per casualitat quan l'he buscat al Google.
El pis és acollidor però bastant kitsch. Té menjador, cuina, lavabo i tres habitacions. La moqueta és rosa fúcsia, ja grisosa i en alguns punts descolorida per totes les vegades que l'han trepitjada i per les vegades que s'hi deu haver vessat vés a saber què. Les cortines són pesades, de vellut rosa. La seva habitació és barroca, amb un llit de matrimoni tapissat per diversos coixins satinats, amb mobles antics; els coberts de la cuina són tots diferents: robats d'hotels, d'avions, d'hospitals. El lavabo és petit, i la llum marxa cada dos per tres. Porto uns quants dies dutxant-me i fent les meves necessitats fisiològiques amb la llum d'una espelma. I fins fa una setmana no funcionava la dutxa... Tres setmanes dutxant-me amb una cassola...! Mon Dieu!
Però això no és així per la música de l'atzar, no... La propietària del pis és igual de caòtica. Hortera a més no poder, en el nostre breu temps de convivència ja l'he vista amb barret per casa, amb una mena de turban de color rosa lligat al voltant del cap, amb un escot vertiginós -havia de fer esforços per no fixar-me si el mugró treia el cap per la vora de la samarreta-, fent pipí posant-se misteriosament la mà entre les cames -eeeeeeecs!-, amb un jersei de punt ple de foradets i sense res a sota -llavors sí que li vaig veure el mugró!
Pren pastilles per dormir i dorm (o ho intenta) amb la ràdio. Va al psiquiatre i temps enrere havia pres antidepressius. El seu fill és gai i té un passat vinculat al consum de drogues...
La Nadia s'aixeca de matinada sonàmbula, es fot una bossa de gominoles de 250g cada dia. És fanàtica del futbol i deu perdre temporalment la memòria, perquè fa uns dies, quan em van desaparèixer els tomàquets que tenia a la nevera, em va dir que ella ni els havia vist...