Un home que admiro i aprecio

Per diverses raons, un company de classe avui m'ha tocat la moral. He hagut de mossegar-me els punys per no donar-li una rèplica i deixar-lo sec. Però, com m'ha dit sempre ma mare, "el mejor desprecio es el no aprecio", i he decidit ignorar el que ha dit, no donar-li la rèplica. És una de les poques vegades que segueixo un consell de la mare...
Bé, el tio m'ha tractat d'ignorant: no entenia que una ambientòloga com jo -ell diu, literalment, "estudiante de ambientales", quan ja fa més de 3 anys que sóc llicenciada- digui que sovint apreciem molt més allò que és lluny i exòtic que allò que tenim a prop. Jo li posava l'exemple de l'Amazones i el Montnegre, i he parlat d'un terme que va definir el Martí Boada, l'escapisme ambiental... No pretenia fardar ni res, sinó parlar d'una cosa que ens passa a tots...
Per això dedico aquest post al Martí, un home tan entranyable... Poso la seva foto, cito una entrevista seva i recordo el dia que ens va portar d'excursió pel Montnegre i es va aturar: acabava de sentir l'olor d'una guineu... I jo també la vaig sentir! Brutal. És un home excepcional, fill d'una família humil i, sense cap mena de dubte, un self-made man. La mostra que el coneixement empíric és el més important i que amb la voluntat i la humilitat es pot arribar molt lluny.
Vaja, em noto un pèl cursi, avui..., però és que el capullo aquell m'ha indignat de mala manera.

L'entrevista, feta al febrer del 2005 per una tal Marta Olivé i no sé per a quina revista, comença:
"De segur que et quedaries sorprès de la poca informació que té la gent d'un indret tan proper com el Montseny?
Avui en dia hi ha una tendència a idealitzar allò llunyà i també a mitificar-lo. La gent té en compte el Pirineu o els Alps, però menysté allò immediat. A tots ells els donaria un consell: per entendre el global s'ha de descobrir primer allò local, ja que la millor manera de ser universal és conèixer l'entorn immediat i estimar-lo. Una persona que no mostra atenció per allò que té al voltant fa un procés d'escapisme, que significa estar poc atent, per exemple, a la destrucció ambiental de la seva comarca, com és el cas de les obres del TGV o del quart cinturó. És una contrarietat actuar perquè a Madagascar no tallin cap arbre per fer-hi carreteres i aquí no hi posem límits. És una nova forma de pietat cap al tercer món."