El matí avança massa lentament. Part de la plantilla de la tele o està malalta o és de vacances, i de moment no ens passen feina per fer... Però ja em va bé, avui no tinc ganes de treballar.
Encara tinc atravessada la crêpe que em vaig menjar ahir -no gaire bona, per cert- per la zona de Marylebone amb tres mascles; fer la migdiada ahir a la tarda em va matar... He dormit fatal.
La setmana passada va ser estranya. He passat molt de fred, nervis i tensions que no hauria d'haver experimentat. Intento fer net de tot el que tinc a casa, però de vegades costa. Ser aquí m'ajuda a veure les coses amb una mica de perspectiva, adonar-me de qui m'importa, de qui no, de per a quines persones sóc important i per a quines només si sóc al seu costat i estic de bon humor. També m'adono que de vegades fem el panolis. I no m'agrada veure que de vegades el faig o l'he fet.
Tot sigui perquè no torni a passar. Aviam si, com diu aquella cançó dels Cardigans, surt el sol i 'rise and shine'!
Cançó: Rise and shine, dels Cardigans
9 comentaris:
3 mascles?! que bé que ha quedat aixons...
ànims dona, passa't-ho bé i desconnecta.
send me the e-mail address of the guy in J&J please.
send me the e-mail address of the guy in J&J please? Què és això?
Hehe, sí, 3 mascles, no em puc queixar! ;-)
Espero que el pop lumínics i poliescènics dels suecs The Cardigans t'ajudi a fer passar un poc millor aquests dies que relates de malangia boirosa a London...
Kisses & hugs!
Òscar
aaaaaaaaaaaah, ja he entes lo de j and j! t´ho passo despres, ho tinc a l'altre bolso. T'ho envio per sms. Un peto molt fort. Love ya!
Gràcies, Oscar! Be, no sé si són tan melangiosos com de reflexió... De vegades esta bé fer un 'alto en el camino' i replantejar-se algunes coses, no creus? No és fàcil, però.
Evidentment Àngels. Replantejar-se les coses és "per se" un bon procediment. Encara que no es faci per canviar les coses, i simplement sapiguem trobar nous caires a les coses que ens envolten. Ànims, doncs, en aquest procés replantejatiu...i ja m'explicaràs els nous prismes que vagis trobant!
Petons
àNGELS! AHIR SORTIA A LA CONTRA DE LA VANGUARDIA EL "BOCAZAS" DELS GOONIES. EM VA FER GRÀCIA VEURE'L DESPRÉS QUE POSSÉSSIS LA FOTOGRAFÍA AQUÍ. EXPLICAVA EL SEU PASSAT GRIS COM A NEN ACTOR I COM MICA EN MICA SE N'HA ANAT SORTINT I ACUALMENT SEMBLA UN BON ACTOR. LI ACABEN DE DONAR UN PREMI DE CINE A LUXEMBURG.
TOTA UNA TROBALLA!
PETONS!!
Vaja, quina gràcia! saps qui vaig redescobrir també en una altra pel·li fa uns anys? La noia rossa amb ferros amb qui s'enrotllava als Goonies. Surt a 200 cigarettes, una pel·li molt recomanable (amb Cameo de l'Elvis Costello i tot!)..., i més per a un fumador com tu!
Publica un comentari a l'entrada