Pintes entre companys

És dissabte. Ara mateic hauria d'estar sopant en un tailandès de prop de casa que es veu que està molt bé però la Violant, la meva acompanyant, m'ha fallat. No puc contactar-hi. Espero que no hagi estat res.
Aquests dies han estat més aviat normalets. Feina a Bloomberg i feina de la uni, tant endarrerida...
Dijous vaig anar al cinema amb l'Oriol. És un conegut de tota la vida, germà d'un dels millors amics de mon germà i ex-cunyat. Fa uns quants anys que està per aquí. Treballa com a dissenyador de cotxes.
Arribem tard tots dos a la nostra cita. Ens foten un cop de canya amb l'entrada (8,5 lliures) i amb les crispetes (les més petites costen 3 lliures!). Me n'agafo de dolces. Entrem corrents, que la pel·li és a punt de començar!
Anem a veure "Little Miss Sunshine". Sens dubte, una de les millors pel·lis que he vist en els últims mesos. M'ha encantat...!!! I a ell sembla que també.
A la sortida, corroboro com n'és de fred... Collons, amb prou feines em pregunta on visc i com m'ha anat aquest mes i poc que porto per aquí. Em diu: bé, jo ja aniré marxant... I llavors enceta un monòleg sobre la seva feina, sobre el seu futur. I m'assabento que sap tot allò que he fet en aquestes setmanes a través del seu pare. Quina paradoxa...
Divendres, pluja i paraigües compartits per fer camí cap al Griffin, el pub on van els companys de feina cada divendres. Gin tonics, pintes de cervesa, copes de vi blanc i shandies. Conec la dona d'un dels jefes i m'assabento que tant ell com l'altre són més joves del que em pensava... Uns 33, 34 anys!!! Jo els en posava uns 40! Com crema això del periodisme, doncs...!!!
El Javier i l'Ariadna es tronxen quan els explico les meves desventures amb la Nadia, i el Javier m'explica la seva situació, també ben peculiar... Viu amb una parella que estan separats..., però que dormen a la mateixa habitació! Un al llit; l'altre, en un matalàs al terra. Ell ha d'aguantar les discussions, o que un li vingui i li demani que li digui noséquè a l'altre i coses per l'estil... En todas partes cuecen habas, diuen.
Torno cap a casa cap a quarts d'onze; estic mòlta... Obro la porta i sembla que tothom dorm. Sento la Nadia que gemega, vaig cap a la cuina i veig de reüll, al lavabo, una ombra. És ella! Em foto un susto... Uuuuuf. Està pixant, i com que no hi ha llum només he vist la seva silueta amb la claror que entra per la finestra que té a l'esquena. I la cabrona es posa a riure...