El tube

Tot i ser el més antic del món (que algú em corregeixi si m'equivoco), el metro de Londres falla cada dos per tres. A la feina, de vegades els companys riuen quan veuen en un teletip d'EFE que a Barcelona s'ha interromput no sé quina línia de metro durant un quart d'hora i que ha ocasionat el caos i les protestes de la gent. Aquí és el pa de cada dia, i els londinencs ja tenen més que assumit que és més probable que falli d'un moment a l'altre que no pas que vagi bé. A Londres, quan et diuen que t'has d'esperar deu minuts, t'esperes; quan arriba, finalment, el tren -ple de commuters embotits a dins del vagó i agafant-se allà on poden- decideixes -òbviament- esperar que arribi el següent. Però quan et diuen que has d'esperar 20 minuts..., ja surts i et busques la vida: un bus o un taxi. Més d'una vegada he dit que el transport públic de Londres és una merda... Tot i així, segueixo portant la xapa que la Vanessa, la meva ex-companya de feina i amiga que treballa a l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (APTP) em va regalar... Una paradoxa, i de què se'n fot el meu amic Nikos -ell només es desplaça en moto o en cotxe.
En aquest sentit, trobo que el metro d'altres ciutats com Madrid, Barcelona o París, no tenen res a envejar al de la capital britànica. Ara bé, si hi ha una cosa que m'agrada del tube és que, en comparació amb el de la majoria de ciutats que conec, és molt més humà. Moltes vegades són els propis conductors qui t'anuncien les parades i et diuen les incidències que hi ha a la xarxa -amb tantes que n'hi ha, trobo que la seva tasca és molt necessària... Però també es permeten algunes llicències humorístiques.
Sense anar més lluny, fa dos divendres, quan el Lluís encara era per aquí i anàvem cap a Brixton per veure el concert dels Gotan Project, el conductor ja va dir: 'vinga, va, deixeu entrar a la gent, que és divendres i tots volem arribar a casa'. El tio va anar fent comentaris conyons al llarg del trajecte i, finalment, quan vam arribar a la nostra parada, que era al final de la línia, va començar a cridar 'The end!!!!! The eeeeend!! The eeeeeeeeeeeeeeeeend!!'. Per fi!!! Ja hem arribat! Ja som a cap de setmana! Espero que us ho passeu molt i molt bé!'.
A la gent li va fer tanta gràcia que fins i tot n'hi va haver que es van quedar per esperar que sortís de la cabina per poder-lo saludar...