Perfect day

Mercat de flors de Columbia Road

Vaig rematar un dissabte amb poca cosa d'especial -només una passejada per Notting Hill, on vaig comprar un meló a un bon preu i on vaig fer poca cosa més que comprar-me uns clips molt pop i esquivar turistes espanyols-, amb el millor antídot per la soledat d'aquella tarda-vespre: vaig comprar una caixa de Calippos, un suc de mango, un parell de flams biològics Vrai (són vraiment els millors), i uns petit suís. No m'ho he menjat tot, encara, no..., però és tranquil·litzador saber que -si no és que se'ls endú el mateix fantasma que em va robar els tomàquets-són allà per quant necessiti una injecció hipercalòrica.
Per sort, diumenge va ser millor. Fins i tot diria que va ser un dels millors dies que he tingut aquí. La Chiara i jo ens vam llevar d'hora, vam esmorzar i vam fer via cap al metro. Anàvem cap a Hackney, una mica més amunt de Shoreditch, a un mercat de flors que es troba a Columbia Road.
Va ser espectacular... Quina explosió de formes i de colors! Els floristes que cridaven com peixaters, anunciant el preu de les flors amb la mateixa cantarella cada vegada i sense mirar a la cara de ningú, feinejant entre tiges, fulles, testos i arrels.
Vam acabar prenent un capuccino deliciós en una paradeta emmig d'un pati i vam comprar pa ecològic en un forn deliciosament petit.
Cap a quarts de dotze vam enfilar cap a Brick lane. Vam passejar entre indis, bicicletes robades, roba i quincalles de segona mà esteses pel terra per qui vulgui comprar-les; botigues que venen només pel·lis de Bollywood, galeries d'art i botigues fashion.
Vaig comprar-me una camisa de màniga curta molt maca i un llibre de l'Orwell i vam anar a dinar a un restaurant indi. Vam tornar a casa per fer un te, tastar les pastes i entrar en calor. Vaig fer una mica de maruja a casa i a les 6 em vaig trobar amb l'Ariadna -companya de feina- per fer un cafè i veure 'La tourneuse de pages', una pel·li francesa que no em va entusiasmar.
En arribar a casa, hi havia la Chiara. Em va fer companyia mentre em preparava el sopar i me'l menjava. Vam fer plans per anar a concerts i exposicions, i vaig deixar-li escoltar alguns dels grups que m'agraden. Ella me'n va posar d'italians: Ligabue, Negramaro (diria que el que em va agradar més), Carmen Consoli, Vasco Rossi.
Vaig llegir una mica de 'Las vírgenes suicidas' del Jeffrey Eugenides, i a dormir...