Trick or treat

De nou, una il·lustració d'Edward Gorey...

Mitja tarda d'ahir es va consumir mirant com el Nick muntava els mobles de l'IKEA del seu nou estudi (i escollits amb el meu assessorament, és clar!). Vaig intentar donar-li un cop de mà, però no em va fer cap gran vot de confiança i gairebé que em vaig limitar a agrupar les peces i a donar-les-hi quan li feia falta. Va acabar amb llagues a les mans, mal als genolls i esgotat, però satisfet per la feina ben feta.
Després d'acomiadar-me'n -treballava de 19h a 7h- vaig enfilar pels carrers de Chelsea, esquivant nens vestits de Dràcula, de bruixa i de mòmia que trucaven a les portes dient "trick or treat" i demanaven caramels i dolços de Halloween.
Vaig veure la boulangerie Paul que hi ha a Gloucester Road i no vaig poder resistir la temptació d'entrar-hi. Els dependents eren francòfons. Em sento molt còmode parlant el francès, més que en anglès. Demano una baguette (a 1,05 lliures, un escàndol); és calenta, estreta, cruixent per fora i tendra per dins. Quin gust caminar cap a casa menjant-la a pessigades... I quin gust em donarà fotre'm l'entrepà del dinar fet amb aquesta baguette, pa amb tomàquet i la llonganissa que em vaig portar des de Barcelona avui ja fa un mes...