Sunday Roast

Cap de setmana tranquil. M'he sentit esgotada, potser pel fred, potser per voltar sense poder confiar gaire en el meu sentit de l'orientació.
Lord Mayor's Show dissabte: una desfilada per la city londinenca de soldats, marines i gent disfressada i en carrosses i camions. Els que ho observen, famílies britàniques que onegen la Union Jack i porten un poppi d'aquests a la solapa -un bada-badoc en honor als caiguts a la 2a Guerra Mundial.
Trobada amb el meu doble del Tom Cruise per fer un dinar ràpid a la pça. Paternoster. Treballa i només ens veiem 15 minuts, prou com per menjar a tota pastilla, jugar a un parell d'atraccions de la fira que hi ha a la plaça i acomiadar-nos.
Necessito alguna cosa calenta i, per sort, hi ha un Paul a la plaça. Últimament només faig que trobar-me'n per tot arreu... I la xocolata és tan bona... Em fa entrar en calor i agafar una mica de forces per enfilar pels carrers de la city. Quina merda que, amb el fred que fa, no hagi agafat la bufanda ni els guants... Després de quedar-me amb les ganes de visitar una església -l'única rodona que hi ha a Londres i crec que una de les que surt al Codi da Vinci (no l'he llegit, i de moment no tinc intenció de fer-ho... Tinc por que m'agradi!)- vaig a parar a la National Portrait Gallery. Retrats de famílies xineses i dels Pet Shop Boys. I encara molts d'altres per veure... Però ja estava esgotada.
Compra setmanal al Tesco i cinema amb companys de feina a un preu desorbitat: 12.5 lliures l'entrada..., un escàndol.
Diumenge al mercat de Spitalfields: caic en la temptació de comprar-me un bolso, una samarreta de ratlles i uns clips. Al migdia tinc una cita a casa amb les meves 'companyes'. Anem a menjar un Sunday roast totes juntes en un pub. És boníssim... Roast beef tendréssim amb una salseta per llepar-se'n els dits... Patates, Yorkshire pudding, bròquil..., i tot rematat amb un Cheesecake amb coulis de gerds que estava de la muerte.
De tornada, tothom mira la Nadia, la senyora amb qui visc. Les mitges violeta, la boa al coll també violeta i les ulleres immenses italianes i semitransparents. Embotida en un abric i lluint els llavis de Sofia Loren requeterepfilats i pintats amb gloss rosa nacarat...
Migdiada eterna amb musiqueta de fons i crêpe tardana amb homes que parlen de motos, vida en parella i tradicions familiars que la impedeixen...